La situació a Catalunya s'ha tornat molt particular en els darrers anys. No direm que el sentiment catalanista o independentista sigui tan jove, perquè ni de bon tros és així. Tot i això, aquest sentir generalitzat ha eclosionat en totes les seves formes en els últims anys, creant una mena de visió molt més homogènia del que ha de ser Catalunya per als catalans. Això xoca, evidentment, amb aquelles persones que viuen i treballen aquí, i que no senten que aquesta visió els representi. Catalans i no catalans, perquè de tot n'hi ha, fins i tot persones que van començar sent molt entusiastes amb el moviment d'independència per acabar totalment desil·lusionades. Interessos polítics, ombres pel que fa a l'organització i els evidents problemes que comportaria una suposada independència a curt termini han fet que bona part de l'entusiasta marea catalana es quedi pel camí. Tanmateix, Catalunya és més viva que mai com a nació cultural.
Els partits catalanistes tenen representació al Congrés dels Diputats d'Espanya, i ho aprofiten per defensar els interessos de la seva regió. Començant per l'ús del català, tan demonitzat en una altra època, que torna a agafar impuls gràcies a la intenció d'alguns governants. A Catalunya, el tema de la llengua també dóna per a un gran debat, encara que està molt més normalitzat. Hi ha famílies catalanes que només parlen català, d'altres que utilitzen les dues llengües, i d'altres que directament només tenen el català com a recurs social. La cultura en català, no obstant, està més forta que mai. Parlem de les traduccions de grans clàssics i nous best-sellers, però també de la producció pròpia, en català, amb pel·lícules que es roden en aquest idioma i després se subtitulen. Aquest fenomen ha arribat fins i tot al cinema pornogràfic, que està acostumat a aquestes alçades a obrir-se a noves revolucions. La productora Porno Catalá porta una dècada realitzant un treball espectacular pel que fa a producció de porno en aquest idioma. Pel·lícules, curts i escenes on el que és explícit es barreja amb el que és polític, portant el que és català a la intimitat.