La situació a Catalunya s’ha tornat molt particular en els darrers anys. No direm que el sentiment catalanista o independentista sigui tan jove, perquè ni de bon tros és així. Tot i això, aquest sentir generalitzat ha eclosionat en totes les seves formes en els últims anys, creant una mena de visió molt més homogènia del que ha de ser Catalunya per als catalans. Això xoca, evidentment, amb aquelles persones que viuen i treballen aquí, i que no senten que aquesta visió els representi. Catalans i no catalans, perquè de tot n’hi ha, fins i tot persones que van començar sent molt entusiastes amb el moviment d’independència per acabar totalment desil·lusionades. Interessos polítics, ombres pel que fa a l’organització i els evidents problemes que comportaria una suposada independència a curt termini han fet que bona part de l’entusiasta marea catalana es quedi pel camí. Tanmateix, Catalunya és més viva que mai com a nació cultural.

Els partits catalanistes tenen representació al Congrés dels Diputats d’Espanya, i ho aprofiten per defensar els interessos de la seva regió. Començant per l’ús del català, tan demonitzat en una altra època, que torna a agafar impuls gràcies a la intenció d’alguns governants. A Catalunya, el tema de la llengua també dóna per a un gran debat, encara que està molt més normalitzat. Hi ha famílies catalanes que només parlen català, d’altres que utilitzen les dues llengües, i d’altres que directament només tenen el català com a recurs social. La cultura en català, no obstant, està més forta que mai. Parlem de les traduccions de grans clàssics i nous best-sellers, però també de la producció pròpia, en català, amb pel·lícules que es roden en aquest idioma i després se subtitulen. Aquest fenomen ha arribat fins i tot al cinema pornogràfic, que està acostumat a aquestes alçades a obrir-se a noves revolucions. La productora Porno Catalá porta una dècada realitzant un treball espectacular pel que fa a producció de porno en aquest idioma. Pel·lícules, curts i escenes on el que és explícit es barreja amb el que és polític, portant el que és català a la intimitat.

Epicentre de la indústria nacional del porno

No és estrany que Pornocatalà naixés a Barcelona, ​​i no només per la seva vinculació amb la pròpia nació i essència catalana. Un projecte d’aquest tipus segurament no podria dur-se a terme ni a Euskadi ni a Galícia, i no per falta de referències nacionalistes. Més aviat és el teixit de producció pornogràfica el que es troba a faltar en aquestes altres regions, que no es poden comparar amb Catalunya en aquest sentit. Barcelona sempre ha estat l’epicentre de la indústria porno nacional, per més que Madrid també s’entesti aquí a fer-li ombra. Amb cites com el FICEB i amb les principals productores radicades a la Ciutat Comtal, Barcelona sempre ha destacat al porno patri. Per això, crear un projecte tan particular com aquest era molt més fàcil en un lloc on la indústria ja existia.

Cinema X amb molt accent català

Pornocatalà sorgeix a 2013 com una resposta a tot el clima de nacionalisme català que es respirava en aquella època a la regió. De fet, ja hi havia intents anteriors per fer porno cent per cent català, per part de gent com Conrad Son. Aquells esvaïments van quedar en res, o almenys no van donar peu a un projecte ambiciós i durador al temps. Amb Pornocatalà s’intentava reflectir una realitat no només íntima i sexual, sinó també cultural i política, diferenciada de la resta d’Espanya i del món. El porno en català es roda de manera diferent, parla de coses diferents, es fa d’una manera molt especial. Començant per l’idioma, per exemple.

Si veiem porno en francès, italià o anglès, per què no veurem porno en català? Molts diuen que aquest idioma no és tan especial quan es tracta de la xerrada bruta o dirty talk, cosa que un diu al llit o quan està molt calenta. Tot i això, Pornocatalà va demostrar que el català pot ser un idioma perfecte per a la seducció i el sexe. Al voltant dels personatges tot era català. Els seus treballs, les cases, els amics, les converses… Totes les escenes estaven imbuïdes d’un catalanisme que ens pot resultar xocant en un primer moment, però que és una de les bases d’un projecte que va molt més enllà del porno. De fet, la visió catalanista de la cultura és essencial per als creadors d’aquesta productora, que prenen com a referència artistes com Lluis Llach o Miguel D`Ors en altres disciplines. Vivien en català, s’expressaven a català i feien el seu art en aquest idioma, d’una manera totalment natural.

Una declaració d’intencions

Si ja és poc habitual que el porno es creï amb una intenció més enllà de despertar la sexualitat de l’espectador, quan es fica la política pel mig tot es complica. I és que el 2013, la ona separatista semblava imparable, però ja hem comprovat, anys més tard, que les coses no sempre surten com hom espera. En aquest cas, i després d’aquell intent fallit de votació i referèndum, els catalanistes semblen haver retrocedit en la política. La cultura, però, continua sent palès del que és català, ia la part del porno, aquesta productora es manté creant pel·lícules i escenes totalment en català. És una declaració d’intencions omplir el pis on es roda una escena de banderes independentistes. Cosa que pot atraure un cert públic… però també espantar-ne un altre.

I és que el tema de la independència de Catalunya ha polaritzat molt la població, especialment a Espanya. Són molts els espectadors habituals de porno que no consentirien haver d’aguantar aquest espectacle catalanista en una escena, podent veure qualsevol altre tipus de producció. A Pornocatalà saben molt bé que el seu públic pot ser més limitat, però aposten per ell amb tot el que tenen. I el que és cert és que la producció té una qualitat inqüestionable, i les escenes estan rodades amb una cura i una professionalitat poques vegades vista al sector. Així mateix, els actors, que acostumen a ser sempre catalans, fan una feina per sobre de la mitjana en aquest tipus de produccions, no només en el sexe, sinó també en les seves interpretacions i diàlegs.

La realitat del porno català

A finals dels 90, el director Conrad Son va llançar una pel·lícula molt particular anomenada Les Excursionistes Catalanes. No sabem si és realment la primera pel·lícula porno catalana de la història, però per descomptat és la que es va quedar a l’imaginari col·lectiu de molts. La seva barreja de sexe i humor descarat català en van fer tot un mite, però la cosa va quedar aquí. A Catalunya es rodava porno i fins i tot es doblava porno al català, però gairebé mai no es feia porno cent per cent en l’idioma regional. L’arribada de Pornocatalà va suposar un punt d’inflexió, demostrant que les coses es podien fer d’una altra manera. L’èxit d’aquesta productora, però, ha estat relativament discret, així que tampoc no ha comportat un veritable rellançament del porno en català.